Comparsa
Mozárabes
L’any 1979, un grup de 30 amics, la majoria procedents de la comparsa Mudéjares, va decidir crear una nova entitat festera amb el nom d’Estudiantes. Per a fer-ho, van redactar uns estatuts i els van presentar per a la seua aprovació. No obstant això, la Junta Central de Comparses d’aquell moment va rebutjar esta denominació en considerar que no guardava relació amb cap fet històric vinculat a la Reconquesta.
Davant d’esta situació, el grup va buscar una alternativa i finalment va triar el nom de Mozárabes, que sí que complia els requisits establits.
L’any 1980, la nova comparsa va passar a formar part de les entitats festeres de Novelda i va participar activament en nombrosos actes. Un any després, en 1981, va desfilar per primera vegada en les Entrades de Moros i Cristians.
La filà La Mucha Gracia va tindre l’honor de protagonitzar aquell històric debut. Amb el pas dels anys, d’ella sorgirien els actuals Il·lustrats, Desbaratats i Giraboix, hui coneguts com La Bufa la Gamba.
Malgrat les dificultats d’aquell primer desfile, amb pocs socis i els inevitables nervis de qui s’estrenava en la festa, la calor del públic i els seus aplaudiments van fer que cada participant visquera una experiència inoblidable. Alguna cosa els deia que aquell seria el primer de molts desfiles.
Des d’aleshores, el camí de la Comparsa Mozárabes ha avançat pas a pas, amb fermesa, il·lusió i el convenciment de continuar construint la seua pròpia història.
Els nostres cuartelillos
Recordem amb estima tots els cuartelillos pels quals ha passat la comparsa al llarg de la seua història.
Durant els primers anys, el punt de trobada va estar situat al carrer Santa Inés. Va ser el primer cuartelillo a l’aire lliure, amb el tocadiscs sempre en marxa i aquells divertits balls de disfresses que tants records van deixar.
Posteriorment, la comparsa es va traslladar al barri de Las Horcas, on les nits de revetla transcorrien al ritme del mateix grup musical i sota els tradicionals núvols de «paloma», tan habituals en aquella època.
Més avant, el cuartelillo es va ubicar al carrer Alacant, davant del Centre de la Tercera Edat. Allí es va tancar el recinte, es va instal·lar una porta i es va habilitar una barra. Amb ben poc érem feliços. Les cançons de Los Pecos sonaven constantment en aquelles inoblidables revetles.
Ja queden lluny aquells anys en què comptàvem amb xicotets cuartelillos improvisats que, no obstant això, van ser l’escenari d’innombrables vivències i amistats. Amb el pas del temps va sorgir la il·lusió de disposar d’un espai propi, capaç de créixer al costat de la comparsa i de respondre a les necessitats d’una entitat cada vegada més nombrosa i consolidada.
Eixa il·lusió es va fer realitat el 8 de juliol de 1995 amb la inauguració oficial del nostre actual cuartelillo. Un espai que, gràcies a l’esforç, el treball i el compromís de molts comparsistes, s’ha convertit en l’autèntica casa dels Mozárabes.
Hui gaudim d’un ampli recinte convertit en un castell, una fortalesa amb merlets on compartir revetles, dinars d’estiu a l’ombra de les moreres i, sobretot, moments inoblidables amb amics i companys de comparsa.
El nostre cuartelillo compta, a més, amb aparcament privat, una àmplia zona de barbacoes i una gran arbreda de moreres que fa molt més suportables els dinars del mes de juliol.
Més que un lloc de trobada, s’ha convertit en el símbol d’una comparsa que ha crescut generació rere generació fins a formar la gran família que hui representen els Mozárabes.
Filàs i trajectòria festera
Al llarg de la història de la comparsa han sigut moltes les filaes que n’han format part. Algunes continuen actives en l’actualitat i altres han quedat en el record, però totes han contribuït a construir la identitat de Mozárabes.
Entre elles trobem Socarrats, Guirigall (la filà dels més menuts), Arranquem i Ja Vorem, Correcuites, Ni Fem Ni Deixem Fer, I Demà Tornem, Poquet i Bo, Recollons Quin Folló, Filà 2 Butaka 3, Canaris, I Demà Ressaca Xics, I Demà Ressaca Xiques, Desbaratats, La Bufa la Gamba i Il·lustrats.
Noms plens d’enginy i personalitat, alguns nascuts després de llargues reflexions i altres sorgits de manera espontània en el moment oportú.
Entre els seus integrants trobem presidents, abanderades, capitans, reines cristianes, festers d’honor i guardonats amb els premis García Terol i Arcadi Blasco. Tots ells han portat amb orgull els colors de la comparsa i han representat els seus valors any rere any.
La Bañà
Encara que oficialment les festes comencen el 19 de juliol, per als Mozárabes l’inici oficiós arriba amb la celebració de La Bañà, un dels actes més estimats i representatius de la comparsa.
Eixe diumenge, al voltant del migdia, els comparsistes arriben carregats amb paellers, utensilis de cuina i tots els ingredients necessaris per a elaborar la seua particular obra d’art: la paella.
Comença aleshores la faena d’encendre el foc, anivellar els trípodes i aconseguir que tot isca segons el que està previst. Les opinions no tarden a aparéixer: que si a una li falta aigua, que si una altra té massa foc o que la paella del veí no té precisament bona pinta. No obstant això, són pocs els que realment cuinen.
A poc a poc, les paelles van prenent forma i el jurat, compost per un representant de cada filà, emet el seu veredicte fins a proclamar la guanyadora.
Després del dinar arriba el moment de guardar ben protegides la cartera, el mòbil i les claus del cotxe, perquè el remulló pot arribar en qualsevol instant. La cuba fa la seua entrada i comença una autèntica batalla d’aigua en la qual participen menuts i grans armats amb poals, gots, pistoles d’aigua i qualsevol recipient que tinguen a mà.
I si apareix un bon toll de fang, millor encara.
Però la jornada no acaba ací. Xops de cap a peus, arriba el moment de posar-se la casulla i eixir de passacarrer. Vestir-se en un aparcament, entre cotxes, després d’haver rebut litres d’aigua i intentant mantindre la compostura pot considerar-se una autèntica prova d’habilitat. Però també forma part de la nostra tradició. De fet, sempre es mira amb certa desconfiança aquells que decideixen passar per casa abans del desfile per a arreglar-se.
Aleshores comença a sonar «La Chinta» i els peus comencen a moure’s a soles. Casulla i música formen una combinació perfecta.
Durant unes hores, els Mozárabes recorren els carrers de Novelda en un desfile exclusiu de la comparsa. El poble és seu.
Finalment, cansats però satisfets, tornen al seu castell amb la sensació que les festes ja han començat. Encara queden per davant les entraetes, les ambaixades, la retreta i els desfiles. Molts actes per viure i molts records per crear.
Només queda descansar i esperar l’arribada de l’esperat 19 de juliol.
Escut i logotip
L’escut de la comparsa està dividit en quatre quarters. Dos d’ells incorporen els colors de l’heràldica valenciana, mentre que els altres dos representen dos elements emblemàtics de Novelda: el Santuari de Santa Maria Magdalena i la Torre dels Tres Pics.
Al centre de l’escut es troba un xicotet emblema format per una creu unida a una mitja «M». A partir d’este símbol, Manolo Boyer va dissenyar anys després el que es convertiria en el logotip de la comparsa: una «M» de formes arredonides travessada per una espasa i acompanyada per la inscripció «Mozárabes».
Amb el pas del temps, el logotip va evolucionar cap a una imatge més senzilla i recognoscible. Actualment, la «M» travessada per una espasa constituïx un dels símbols més representatius de la comparsa i és fàcilment identificable tant per festers com per visitants.
Vestit oficial
Al voltant de l’any 2000 es va presentar la primera casulla oficial de la comparsa. Es tractava d’una peça de confecció senzilla, rematada amb motius de castells en la versió masculina i amb acabat llis en la femenina, confeccionada en color verd com a referència a la bandera de Novelda.
Amb el pas del temps, la possibilitat que cada filà desenvolupara una indumentària pròpia va fer que esta primera casulla oficial anara perdent protagonisme. Paral·lelament, les diferents filàs van anar enriquint les seues vestimentes amb dissenys i complements inspirats en la tradició cristiana.
L’any 2025, l’Assemblea de la Comparsa va aprovar una nova casulla oficial. El seu disseny incorpora els colors verd i blanc, representatius de la bandera de Novelda, junt amb detalls en roig que simbolitzen la Reconquesta.
Esta nova casulla reforça la identitat comuna de la comparsa i representa la unió entre la seua història, les seves arrels i la seva evolució, projectant cap al futur el llegat construït durant dècades per generacions de Mozárabes.
