Programació Festes 2026

L’Entrada de Bandes es realitza el 19 de juliol a la vesprada, i consistix en un xicotet recorregut protagonitzat per 8 bandes de música, una banda de música per comparsa que, al ritme de pasdoble, fan la seua entrada a la Plaça d’Espanya acompanyades del president de la comparsa i del vocal amb el banderí de la mateixa. A la seua arribada, la Reina Cristiana i la Sultana Mora s’encarreguen de penjar un corbatí a l’estendard de cada banda. Seguidament, i dirigides per la figura d’un director que es nomena cada any per part de la Federació, dirigix a l’uníson les bandes de música, que interpreten el pasdoble «Festers de Novelda», compost pel compositor noveldenc Óscar Navarro amb motiu de la celebració del 50 aniversari de les Festes de Moros i Cristians de Novelda, en 2019. El públic assistent, al qual se li entrega alguna que altra plantilla i entre el qual també es troben els càrrecs festers, canta la cançó que diu així:

Novelda, festers, moros i cristians.
Entrada de bandes, castell, ambaixada.
La Santa, Sant Pere, ofrena de flors.
Desfilades, les marxes, color i filaes.

Fins a 2018 s’havia interpretat «Novelda en Festes», obra del noveldenc Sergio Mira Jordán. En 2019 es va dur a terme l’estrena i possiblement es quede per a este acte en concret i «Festers de Novelda» òbriga desfilades o entraetes.

Després de l’Avís de Festa, arranca el recorregut de Kàbiles en el qual es visiten algunes comparses acompanyats per les bandes de música.

L’itinerari d’esta multitudinària cercavila està dissenyat per a fer una parada en cada kàbila, on els participants podran prendre un refrigeri i alguna cosa per a picar abans de continuar fins a la següent parada, i aconseguix omplir de música i alegria el municipi, ja que es passa per pràcticament tots els barris.

Es tracta d’un dels actes de major duració de totes les festes, i amb major presència de festers, ja que té lloc durant tot el matí del dia 19 i en ell participen tots els comparsistes de la ciutat conjuntament. Així mateix, les Reines de Novelda i les seues Dames d’Honor estan convidades a assistir anualment i solen anar al principi, darrere dels nostres càrrecs festers, encarregats d’obrir la cercavila.

Este acte, anys arrere, se celebrava tant el dia 19 com el 20. Atés que el segon dia acudixia molta menys gent, finalment es va prendre la decisió d’anul·lar-lo i concentrar-ho tot en un mateix dia. Actualment es visiten quatre comparses, que canvien cada any, i es fa un extens recorregut perquè sone la música pels diferents barris de la població i tot el món puga gaudir-ne i sentir-se part de les nostres festes.

A les dotze de la nit del dia 19 de juliol arranca la Retreta. Es tracta d’una entrada molt informal on els festers desfilen disfressats.

En ella, oferixen diverses i molt variades paròdies en les quals realitzen la seua particular crítica cap a esdeveniments ocorreguts a nivell local, nacional i també internacional durant tot l’any.

La qualitat de molts d’estos espectacles és molt alta, i és habitual que trobem coreografies i balls en els quals participen membres de filaes, i inclús comparses al complet, en els quals han emprat molt de temps i dedicació per a delectar un públic molt entregat.

A este acte acudix un gran nombre d’espectadors que es troben drets, a les cadires i també a les tribunes, al llarg del recorregut que transcorre pel carrer Virgen de los Desamparados, carrer Colón, Maestro Ramis i Capellán Margall. Alguns d’estos espectadors, escollits a l’atzar, són els encarregats de valorar estes paròdies en una carpeta que repartix la Junta Central per al seu posterior recompte. Se’n reparteixen un total de 10 i el resultat es dona a conéixer el diumenge posterior a les festes patronals i de moros i cristians.

A continuació de l’Entrada de Bandes, dona començament l’Entrada de Capitanies. Esta desfilada transcorre pel carrer Emilio Castelar fins a la Plaça d’Espanya i està precedida per la Sultana Mora i la Reina Cristiana, segons el bàndol, acompanyades pels Ambaixadors i sentinelles.

Seguidament, com el seu nom indica, són les mateixes capitanies les que encapçalen les seues comparses, i van vestides amb tratges de desfilada i acompanyades del banderí i, com a mínim, una filà d’honor sense cabo d’esquadra.
La resta de comparsistes participen vestits amb el tratge oficial de les seues comparses.

Després de la finalització de l’Entrada de Capitanies, donen començament les Ambaixades. Este acte representa l’arribada dels ambaixadors al Castell de la Mola i la petició d’entrega de la fortalesa. Primer es realitza l’Ambaixada Cristiana i després l’Ambaixada Mora, simbolitzant la conquesta i reconquesta de la plaça.

La representació es basa en el text escrit pel poeta noveldenc Luis Pérez Beltrá en 1972, i la seua primera representació va tindre lloc en 1973.

El text està compost per dos poemes que intercalen la conversa entre els dos ambaixadors. Durant l’Ambaixada Mora, que és la primera part, és l’Ambaixador Moro qui arriba a la fortalesa i inicia les converses amb el cristià; mentrestant, la part narrada de l’Ambaixada Cristiana és realitzada per l’Ambaixador Cristià a les portes del castell dirigint-se al moro. Després de la disputa, el bàndol cristià és el vencedor, acabant l’acte amb una gran ovació.

Este acte es realitza sobre un simbòlic castell, propietat de la Federació, situat a les porxades de l’Ajuntament, i al qual pugen els càrrecs festers, l’ambaixador del bàndol que corresponga i el sentinella, segons l’Ambaixada que s’estiga interpretant.

Amb el pas dels anys, l’Ambaixada ha adquirit un gran prestigi entre la població de Novelda, i és considerada una obra fonamental de la cultura local.

Com a dada curiosa, l’Ambaixada Mora s’interpreta en la seua totalitat, mentre que, en el cas de la Cristiana, únicament se’n diu un fragment, atés que és molt llarga. En este sentit, el seu propi autor va deixar un escrit en què deia que, si s’havia d’interpretar sencera, havia de fer-se en dies diferents.

Anys arrere, l’Entraeta de Flors la realitzava al matí la comparsa Múdejares, una de les desaparegudes. En 1995, en l’aniversari d’una de les primeres comparses, els Árabes Beduinos, i després d’una missa en el seu 25 aniversari, van fer una entrada floral acompanyada de les dos comparses fundadores a la nit, cosa que va agradar molt i que van anar fent totes en els seus aniversaris, fet que va derivar en l’actual Entrada de Flors des de l’any 2001.

Des d’eixe any, participen totes les comparses en l’acte que té lloc a la mitjanit del 20 de juliol, després de la finalització de la Romeria de Santa Maria Magdalena. En l’Entraeta Floral, els festers, abillats amb els tratges oficials de les seues comparses i amb rams de flors, desfilen al so de marxes mores i cristianes fins a arribar a l’església arxiprestal de Sant Pere Apòstol, on es troba la imatge de la patrona de Novelda, Santa Maria Magdalena, acabada d’arribar i a la qual oferixen el seu ramellet de clavells (d’un color prèviament establit per a la confecció del mosaic). En finalitzar l’acte, s’interpreta l’himne a la Santa, acompanyats per una banda de música.

Una vegada allí, les flors es depositen a l’altar de l’església i, als peus de la imatge de la patrona, es forma un colorit mosaic fester com a mostra de la seua devoció.

És un acte que agrada molt i un dels més emotius; cada fester decidix si entra o no a l’església.

A les 20:30 hores del 21 de juliol comença l’Entrada Cristiana i, com marca la tradició, primer desfilen les comparses que integren el Bàndol Cristià. La primera a aparéixer en escena és la Reina Cristiana, acompanyada per l’Ambaixador Cristià i el seu Boato, un espectacle visual en el qual podem trobar tota classe d’elements, com ara balls, foc, malabars, carrosses motoritzades... La comparsa Árabes Beduinos va ser, en 1997, la pionera quant a la realització d’este tipus d’espectacles un dia 23 per a engrandir la festa, costum que han anat adquirint la resta de comparses i ja totes realitzen els seus esperats Boatos. El boato cristià el dia 21 i el moro el 23.

Després d’ells, apareix la comparsa a la qual pertany la Reina, seguida per la resta de comparses que conformen el Bàndol Cristià, precedides pels seus càrrecs festers, els quals normalment van a cavall o en carrossa. La peculiaritat d’este tipus d’esdeveniments radica en el fet que els festers i festeres confeccionen o lloguen els tratges que porten, així com els complements, a diferència de la resta d’actes en què participen amb els tratges oficials. Esta particularitat conferix una espectacular vistositat, que atrau cada any veïns i visitants.

L’orde en què desfilen les comparses és rotatiu any rere any, seguint criteris fundacionals de les pròpies comparses.

Per a finalitzar, apareix el bàndol moro. Primer la Sultana Mora i l’Ambaixador; a continuació, la comparsa a la qual pertany ella, i després la resta de comparses mores precedides pels seus càrrecs festers i la resta de filaes al so de les marxes mores.

El 23 de juliol és el dia més especial per al bàndol de la mitja lluna, ja que té lloc l’Entrada Mora, precedida per la Sultana Mora, i darrere d’ella la comparsa a la qual pertany. Este és, a més, un acte molt esperat pels més menuts de les comparses, ja que, pujats en carrosses, llancen caramels al públic assistent.

En l’Entrada Mora són els del bàndol moro els qui donen començament a la desfilada. Este dia és la Sultana Mora, acompanyada de l’Ambaixador Moro i del seu Boato, qui s’encarrega d’obrir l’acte a les 20:30 hores. Seguidament, desfilen la resta de comparses mores i, a continuació, el bàndol cristià amb la Reina Cristiana al capdavant.

A més, este dia és molt important també per als més menuts perquè es considera el «dia de les carrosses». En este sentit, totes les comparses porten carrosses en les quals pugen els comparsistes més jóvens, que van llançant caramels al llarg de la desfilada. Cal destacar que les carrosses són concordes amb els orígens de la comparsa: mores, africanes, vaixell pirata...

Igual que ocorre en l’Entrada Cristiana, també en l’Entrada Mora la majoria dels festers lloga tratges per a participar, per la qual cosa la gran majoria de les filaes que desfilen ho fan amb tratges especials. En este sentit, cal destacar la comparsa Negres Betànic’s, l’única comparsa en què trobem més de 60 esquadres en les quals els comparsistes es pinten completament de negre, aconseguint aportar un estil diferent i inigualable a les nostres festes, amb tratges en molts casos confeccionats per ells mateixos i complements amb aires africans. Sent una de les comparses que més atrau el visitant.

Tant en l’Entrada Cristiana com en l’Entrada Mora, la conjunció dels Boatos i el fet que la gran majoria de les filaes siguen especials fa que ambdues entrades constituïsquen el major espectacle de les Festes de Moros i Cristians de Novelda.